Salta ben f\u00e0cilment a la vista la gran correspond\u00e8ncia (homologia estructural) que s’estableix entre el camp pol\u00edtic i el medi\u00e0tic, que porta a la reproducci\u00f3 d’una s\u00e8rie de divisions (principis de visi\u00f3 i divisi\u00f3) en aquests dos camps. La m\u00e9s clara de totes \u00e9s l’eix esquerra-dreta, que duu incl\u00fas als mateixos periodistes a calcar les etiquetes que fan servir per designar-lo: l’esquerra-dreta t\u00e9 el seu reflex en el camp medi\u00e0tic com a “esquerra-dreta medi\u00e0tica”. Per\u00f2 m\u00e9s enll\u00e0 d’aquesta constataci\u00f3, caldria contestar tres preguntes: 1) Qui s\u00f3n aquestes esquerres-dretes? 2) Quins efectes t\u00e9 sobre el camp medi\u00e0tic aquesta homologia entre els dos camps? 3) I sobre el camp pol\u00edtic?<\/p>\n
Pel que fa a la primera q\u00fcesti\u00f3, els portaveus de l’eix esquerra-dreta s\u00f3n els grups que tenen veu, que es contraposen als que no la tenen. \u00c9s a dir, els que tenen la possibilitat de parlar i, per tant, que tenen un cert acc\u00e9s als mitjans de producci\u00f3 de la veu o la paraula, que actualment passa pels conglomerats medi\u00e0tics (premsa, televisi\u00f3, r\u00e0dio i, cada cop m\u00e9s, internet) que produeixen opinions. En definitiva, es tracta b\u00e0sicament de partits pol\u00edtics com el PSOE i el PP que tenen una hist\u00f2ria plenament constatable de relacions amb diversos grups de comunicaci\u00f3 que els atorguen un domini gaireb\u00e9 monopol\u00edstic de les opinions publicades.<\/p>\n
Aix\u00f2 acaba tenint determinats efectes. En primer lloc, sobre el camp medi\u00e0tic. Que parlin sempre els mateixos acaba generant un consens sobre els temes que es tracten, imposa unes problem\u00e0tiques leg\u00edtimes i una censura sobre les que aquests grups consideren que no convenen ni s\u00f3n leg\u00edtimes, en les que solen estar d’acord i que, per tant, no entren en el di\u00e0leg. La din\u00e0mica de la r\u00e8plica i la contrar\u00e8plica m\u00e9s que un di\u00e0leg acaba essent un di\u00e0leg de sords, una cortina de fum que tapa els consensos b\u00e0sics, que mai s\u00f3n discutits pels grups hegem\u00f2nics (com es veur\u00e0 en el proper exemple). Una forma de negar el veritable di\u00e0leg i d’imposar una viol\u00e8ncia simb\u00f2lica, una coerci\u00f3 de la paraula per la paraula a partir de la qual s’imposen unes mitges veritats, uns esl\u00f2gans que, repetits de mil formes diferents, ja sigui per afirmar-los o per negar-los, per defensar-los o criticar-los, acaben configurant el que es diu i, per tant, el que es pensa. S’acaben convertint en una opini\u00f3 publicitada. Valgui un exemple d’actualitat: es parla insistentment sobre el que anomenen la “sostenibilitat del sistema de pensions”, argumentant que la relaci\u00f3 entre el n\u00famero de cotitzants (treballadors) i el de pensionistes cada cop \u00e9s m\u00e9s redu\u00efda, de manera que cada cop hi ha menys treballadors per sostenir a un n\u00famero cada cop major de pensionistes. Cadascun dels dos b\u00e0ndols es posiciona: el PP considera que cal reformar-lo, mentre que el PSOE el defensa davant el que considera “la contrareforma del PP”. El debat est\u00e0 obert i les argumentacions enfrontades s\u00f3n inacabables. Aparentment el tema est\u00e0 sotm\u00e8s a un di\u00e0leg lliure. Per\u00f2 hi ha m\u00e9s censura que di\u00e0leg real, doncs l’aparent debat es basa en certs consensos. Ning\u00fa diu res sobre qui “sost\u00e9” el sistema. Nom\u00e9s es parla de la seva “sostenibilitat” per dir que uns el consideren viable i els altres no, per\u00f2 la pregunta que es formula no \u00e9s q\u00fcestionada. Es tracta realment de la pregunta que caldria formular? Potser si s’an\u00e9s m\u00e9s enll\u00e0, i es reformul\u00e9s, en termes del tipus “qui sost\u00e9 el sistema de pensions”, s’acabaria responent a la pregunta que es pret\u00e9n respondre. Si es respongu\u00e9s aquesta nova pregunta, potser s’acabaria veient que si les pensions es paguen amb les rendes del treball (com passa a Espanya) (\u00e9s a dir, les paguen els treballadors), en un context en qu\u00e8 cada cop hi ha menys treball com l’actual i en qu\u00e8 els salaris han anat disminuint, \u00e9s evident que previsiblement les pensions disminuiran. Per\u00f2 potser la soluci\u00f3 a aquest problema no seria augmentar la contribuci\u00f3 del capital al sistema de pensions, fent que tribut\u00e9s m\u00e9s, \u00e9s a dir, amb pol\u00edtiques redistributives? D’aix\u00f2 “no se’n parla”, per\u00f2 potser no caldria parlar-ne?<\/p>\n
Per\u00f2 aix\u00f2 no \u00e9s tot. Aquesta falta de pluralitat de les opinions t\u00e9 tamb\u00e9 efectes sobre el camp pol\u00edtic. En la mesura que hi ha un grup o grups capa\u00e7 d’imposar de forma monopol\u00edstica uns problemes pol\u00edtics i tamb\u00e9 unes solucions, i que la circulaci\u00f3 d’aquestes propostes ideol\u00f2giques es produeix de forma circular (proposta-r\u00e8plica-contrar\u00e8plica) sense que ning\u00fa sigui capa\u00e7 ni vulgui trencar aquest circuit, no nom\u00e9s s’atorga notorietat a unes idees i unes visions del m\u00f3n per damunt d’unes altres, sin\u00f3 que sobretot es diposita una notorietat i un poder en uns grups per damunt d’uns altres. En definitiva, es d\u00f3na visibilitat a uns i es relega a uns altres a que gaireb\u00e9 no es permet ni existir socialment, perqu\u00e8 s\u00f3n considerats “grups marginals”.<\/p>\n
L’\u00fanica forma de trencar aquesta hegemonia pol\u00edtica i medi\u00e0tica consistiria en propiciar mecanismes (lleis, per comen\u00e7ar) que, a trav\u00e9s d’una major pluralitat de les opcions ideol\u00f2giques expressades en tots els mitjans de comunicaci\u00f3 tant p\u00fablics com, especialment, privats, dilu\u00eds i trenqu\u00e9s l’hegemonia d’unes veus inq\u00fcestionades i intocables respecte a les relegades, que tindrien unes majors possibilitats de fer-se sentir (i, per tant, d’existir socialment i leg\u00edtimament) i de q\u00fcestionar a les que fins ara tenen tots els mitjans i totes les oportunitats de presentar-se com les \u00faniques possibles perqu\u00e8 “tenen la paella pel m\u00e0nec”.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Les correspond\u00e8ncies entre el camp pol\u00edtic i el medi\u00e0tic fan que les opinions que s’expressen als mitjans de comunicaci\u00f3 siguin un reflex de les postures pol\u00edtiques hegem\u00f2niques. Aix\u00f2 es basa en l’exercici d’una viol\u00e8ncia simb\u00f2lica que suposa la imposici\u00f3 d’uns temes i la censura d’uns altres que solen ser els que caldria discutir m\u00e9s. A trav\u00e9s d’aquesta no nom\u00e9s es creen opinions autoritzades, sin\u00f3 tamb\u00e9 grups amb poder per parlar i definir com \u00e9s la realitat.<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_monsterinsights_skip_tracking":false,"_monsterinsights_sitenote_active":false,"_monsterinsights_sitenote_note":"","_monsterinsights_sitenote_category":0,"mc4wp_mailchimp_campaign":[],"footnotes":""},"categories":[101,99,93],"tags":[117,123,141,121,143],"class_list":["post-5402","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-sociologia-mitjans-comunicacio","category-sociologia-coneixement","category-sociologia-politica","tag-camp-mediatic","tag-camp-politic","tag-capital-simbolic","tag-pierre-bourdieu-ca","tag-violencia-simbolica"],"yoast_head":"\n