L\u2019estudi de la percepci\u00f3 social dels fen\u00f2mens m\u00e9s diversos \u00e9s un cl\u00e0ssic de les ci\u00e8ncies socials. S\u2019estudia la percepci\u00f3 social de la pol\u00edtica, de la immigraci\u00f3, de la joventut i els seus problemes, de la delinq\u00fc\u00e8ncia o, en general, la \u201cseguretat\u201d o \u201cinseguretat ciutadana\u201d, de l\u2019atur, etc. En definitiva, com es pot observar, el focus d\u2019inter\u00e8s d\u2019aquesta classe d\u2019an\u00e0lisis no \u00e9s altra cosa que com defineix el que alguns anomenen \u201cl\u2019opini\u00f3 p\u00fablica\u201d un altre dels llocs comuns t\u00edpics a qu\u00e8 els \u201cpoders p\u00fablics\u201d, o com es diu actualment els \u201cgestors pol\u00edtics\u201d, solen abocar a la ci\u00e8ncia social: els denominats \u201cproblemes socials\u201d.<\/p>\n
Perqu\u00e8 l\u2019\u00f2ptica des de la qual s\u2019aborden majorit\u00e0riament aquests estudis de la percepci\u00f3 social de diverses \u201cq\u00fcestions\u201d col\u00b7lectives, de com els defineixen els \u201celectors\u201d, sol ser el de la demosc\u00f2pia pol\u00edtica, el dels anomenats estudis d\u2019opini\u00f3 p\u00fablica. Es tracta d\u2019una perspectiva que passa per ser neutra i objectiva. \u00c9s a dir, sense observats ni observadors. Semblaria que la definici\u00f3 d\u2019aquests fen\u00f2mens sigui independent de les relacions socials. Que \u00e9s la mateixa per tothom. Que en com es percep i es defineix la realitat no hi ha jocs de poder. La \u201crealitat\u201d \u00e9s simplement una dada aproblem\u00e0tica. Per aix\u00f2, des d\u2019un punt de vista metodol\u00f2gic, aquesta aproximaci\u00f3 est\u00e0 plena de percentatges. De n\u00fameros. De valoracions de l\u20191 al 10, i de precisi\u00f3. De nivells de confian\u00e7a i de marges d\u2019error. Prima l\u2019exactitud de la foto aconseguida, la seva nitidesa, la seva definici\u00f3, sense plantejar-se si hi surten tots els seus protagonistes i ni tan sols si realment aquesta \u00e9s la foto que tots ells farien de la realitat. L\u2019objectiu d\u2019aquests estudis sol ser ben simple: \u201cdetectar\u201d el que pels mandants s\u00f3n els \u201cproblemes socials\u201d m\u00e9s habituals i greus de manera que els mandataris els puguin dir el que, segons els assessors pol\u00edtics, volen sentir els seus representats. Comptar, classificar, jerarquitzar i construir un quadre dels problemes socials, saber quins s\u00f3n m\u00e9s importants que altres per determinar la \u201cdemanda\u201d de problemes i quines ofertes els poden vendre per solucionar-los.<\/p>\n
En altres ocasions, es recorre a la psicologia social. El lligam entre una cosa (psicologia social) i l\u2019altre (la percepci\u00f3 de determinats fen\u00f2mens) seria del tot evident. Si es tracta d\u2019estudiar la percepci\u00f3 social dels m\u00e9s variats fets socials, semblaria perfectament natural comptar amb l\u2019ajut d\u2019aquella disciplina que s\u2019encarrega d\u2019estudiar la connexi\u00f3 entre els processos perceptius i els objectes percebuts. Si b\u00e9 aquest punt de vista sembla for\u00e7a prometedor, tampoc no planteja expl\u00edcitament el problema del poder. Tot i que l\u2019\u00f2ptica anterior ni el pressentia, en aquesta tampoc \u00e9s la variable central. La percepci\u00f3 social sota aquest punt de vista es basa en els mecanismes individuals de percepci\u00f3. Encara que hi ha diferents escoles dins la psicologia social respecte a aquesta q\u00fcesti\u00f3 (la psicologia constructivista introdueix variables com els factors socials i culturals que incideixen sobre el que es percep; mentre que per les corrents m\u00e9s conductuals s\u00f3n menys presents; la din\u00e0mica de grups i les teories de l\u2019intercanvi social poden donar una certa preemin\u00e8ncia a les relacions socials), predomina l\u2019explicaci\u00f3 basada en els processos mentals individuals a partir dels quals ens fem una idea de la realitat. Per la psicologia social, la percepci\u00f3 social \u00e9s la forma que tenim de captar la realitat. Novament, com que les relacions de poder no s\u00f3n la variable explicativa central, no es considera com la realitat social incideix en la forma com percebem, sin\u00f3 a l\u2019inrev\u00e9s. I, com veurem m\u00e9s endavant, aix\u00f2 \u00e9s del tot ineludible. Per\u00f2 no com es propugna habitualment des d\u2019aquesta disciplina, que sol rec\u00f3rrer bastant sovint a explicacions ad hoc<\/em> basades en factors externs a la pr\u00f2pia teoria (\u00e9s a dir, variables no psicol\u00f2giques, moltes vegades socials sense anomenar-les com a tal) per explicar fen\u00f2mens perceptius an\u00f2mals, que s\u00f3n etiquetats usualment com \u201cmers errors\u201d d\u2019atribuci\u00f3 o anomalies de percepci\u00f3 que s\u2019han de considerar excepcions \u2014es solen emprar denominacions que solen suggerir qualsevol tipus d\u2019incongru\u00e8ncia durant el proc\u00e9s de percepci\u00f3\u2014, sin\u00f3 que, m\u00e9s aviat, la realitat social incideix tan centralment en els processos perceptius que l\u2019explicaci\u00f3 psicol\u00f2gica no \u00e9s que sigui insuficient, sin\u00f3 que \u00e9s directament subsidi\u00e0ria de la basada en les relacions socials de poder per donar compte dels processos de percepci\u00f3 social.<\/p>\n En resum, en el primer cas, la percepci\u00f3 \u00e9s un proc\u00e9s comunicatiu, i aquests s\u00f3n els models que s\u2019utilitzen per a explicar la formaci\u00f3 de les opinions \u201cp\u00fabliques\u201d. Per la psicologia, la percepci\u00f3 \u00e9s un proc\u00e9s mental. Per\u00f2 poques vegades aquests estudis s\u2019emprenen des de la sociologia del coneixement. Ja d\u2019en\u00e7\u00e0 Marx al seu El dieciocho de Brumario de Luis Bonaparte<\/em>, el vincle indispensable entre les estructures socials i la formaci\u00f3 de les idees de tot tipus es va posar de manifest. \u00c9s el principal actiu de la sociologia de cara a entendre la percepci\u00f3 i la construcci\u00f3 social de les definicions dels fen\u00f2mens socials encara als nostres dies.<\/p>\n Sota aquest punt de vista, la percepci\u00f3 no \u00e9s un proc\u00e9s independent de la possibilitat socialment definida de percebre. \u00c9s a dir, dep\u00e8n de qu\u00e8 es percep, de com es percep, i de qui percep. Aix\u00ed doncs, la percepci\u00f3 no \u00e9s ni un proc\u00e9s psicol\u00f2gic a\u00efllat i socialment neutre, com semblaria que pret\u00e9n la psicologia, ni tampoc un acte comunicatiu o una s\u00e8rie de processos comunicatius com podria considerar-se des d\u2019una perspectiva demosc\u00f2pica abordada des de la conceptualitzaci\u00f3 del que es sol denominar \u201copini\u00f3 p\u00fablica\u201d. Tampoc \u00e9s una dada aproblem\u00e0tica que es presenti com a donada per descomptat. La realitat percebuda no \u00e9s una dada, sin\u00f3 una dada permanentment en concurr\u00e8ncia. La lluita cognitiva per la definici\u00f3 de la realitat social \u00e9s la lluita simb\u00f2lica per excel\u00b7l\u00e8ncia. Per aix\u00f2 ni \u00e9s ni pot ser un acte que t\u00e9 lloc al marge de les relacions socials de poder establertes entre els agents. Es tracta d\u2019un proc\u00e9s plenament social \u2014potser el m\u00e9s social de tots i en qu\u00e8 es basen molts mecanismes socials\u2014 en qu\u00e8 el poder \u00e9s la variable central.<\/p>\n M\u00e9s detalladament, aquesta hip\u00f2tesi central en la sociologia del coneixement, significa que es dona una correspond\u00e8ncia entre les estructures socials i les categories o esquemes mentals o de pensament. Des del punt de vista de Pierre Bourdieu aix\u00f2 vol dir que els filtres a partir dels quals percebem la realitat es corresponen amb les divisions socials institu\u00efdes. O, en altres paraules, que hi ha una homologia entre els principis de visi\u00f3 i divisi\u00f3 i les estructures socials. Aquesta correspond\u00e8ncia implica que els processos perceptius a partir dels quals ens representem la realitat suposen actes de coneixement i reconeixement de les divisions arbitr\u00e0ries entre els dominats i els dominants. Una divisi\u00f3 que \u00e9s naturalitzada, actualitzada i reactualitzada en cada acte perceptiu. Aquesta divisi\u00f3 \u00e9s interioritzada de manera que es converteix en un sentit com\u00fa que no pot ser pensat de cap altra forma.<\/p>\n Aquest sentit com\u00fa \u00e9s el que es denomina \u201cviol\u00e8ncia simb\u00f2lica\u201d. La viol\u00e8ncia simb\u00f2lica \u00e9s un acte de coneixement i reconeixement pr\u00e0ctic d\u2019aquestes divisions socials, d\u2019adhesi\u00f3 perceptiva, una creen\u00e7a que no necessita ser pensada ni afirmada com a tal, i que genera en certa forma, que actualitza, naturalitza i reactualitza les relacions de poder de les quals \u00e9s producte. En aquest sentit, el nexe entre els processos de percepci\u00f3 social i les relacions de poder \u00e9s m\u00e9s que evident. La viol\u00e8ncia simb\u00f2lica es pot considerar com aquell proc\u00e9s social a partir del qual unes definicions de la realitat s\u2019imposen sobre unes altres i esdevenen inq\u00fcestionades i hegem\u00f2niques, fins al punt que acaben per veure\u2019s com a les \u00faniques reals, les \u00faniques possibles, i de \u201csentit com\u00fa\u201d. No necessiten ser argumentades. S\u00f3n autoevidents. A partir d\u2019aquests processos d\u2019imposici\u00f3, que no necessiten ser imposats, d\u2019unes formes de veure la realitat sobre unes altres, uns grups imposen el seu criteri a uns altres, que passen a ser dominats pels primers, atorgant-los poder sobre ells. Un exemple t\u00edpic de viol\u00e8ncia simb\u00f2lica \u00e9s la visi\u00f3 androc\u00e8ntrica. Es tracta d\u2019una forma de viol\u00e8ncia simb\u00f2lica que les dones mateixes, tant com els homes, contribueixen a actualitzar i reactualitzar. I, per tant, contribueixen elles mateixes tamb\u00e9 a la seva pr\u00f2pia subordinaci\u00f3, ja que tant per elles com pels homes mateixos, la visi\u00f3 androc\u00e8ntrica es dona per descomptat. Apareix com l\u2019\u00fanica possible i com a natural i evident. No necessita ser pensada ni argumentada per ser imposada, ja que cau pel seu propi pes a ulls de tothom.<\/p>\n Per dir-ho amb altres paraules, que potser siguin m\u00e9s habituals, la viol\u00e8ncia simb\u00f2lica s\u00f3n tots aquells \u201cdonats per descomptat\u201d a partir dels quals imposem als altres, sense tenir-ne ni la m\u00e9s remota consci\u00e8ncia, i totalment en contra de la nostra voluntat i independentment del que vulguem o pretenguem intencionadament, tota una s\u00e8rie de \u201cdefinicions de la realitat\u201d que acaben per estructurar les nostres relacions socials. S\u00f3n aquell \u201cconformisme l\u00f2gic\u201d i aquell \u201cconformisme moral\u201d del quals parlava Durkheim. Aix\u00ed \u00e9s com la percepci\u00f3 social es construeix a partir de la mediaci\u00f3 de la viol\u00e8ncia simb\u00f2lica, perqu\u00e8 \u00e9s ben evident que no pot ser d\u2019una altra manera. La percepci\u00f3 social, com la gran majoria de processos socials, no \u00e9s un proc\u00e9s indeterminat ni espontani o regit per l\u2019atzar, que no est\u00e0 sotm\u00e8s a cap llei, regularitat o constant social. Si fos aix\u00ed, les ci\u00e8ncies socials no existirien. I precisament una d\u2019aquestes constants que no es cansen d\u2019enregistrar aquestes disciplines tan mal enteses \u00e9s que els processos socials depenen de les relacions socials de poder. \u00c9s a dir, que les percepcions les defineix qui t\u00e9 el poder de fer-ho, i sobre \u2014i incl\u00fas contra\u2014 els que en tenen menys, que veuen com la seva realitat i el que ells mateixos s\u00f3n els hi \u00e9s imposat, incl\u00fas sense que puguin arribar a recon\u00e8ixer-ho mai. \u00c9s m\u00e9s, justament per aix\u00f2. Perqu\u00e8 la majoria dels cops no en s\u00f3n ni conscients.<\/p>\n Per\u00f2 s\u00e9 molt b\u00e9 que, malgrat tots els meus esfor\u00e7os, possiblement no s\u2019hagi ent\u00e8s encara el que tracto de dir. No per incapacitat del lector ni meva, sin\u00f3 m\u00e9s aviat perqu\u00e8, per copsar la relaci\u00f3 entre la percepci\u00f3 social i la viol\u00e8ncia simb\u00f2lica, cal comprendre molt b\u00e9 el que \u00e9s la viol\u00e8ncia simb\u00f2lica. Es tracta d\u2019un concepte capital en l\u2019obra de Pierre Bourdieu i, molt probablement, la seva principal contribuci\u00f3 a la ci\u00e8ncia social, en qu\u00e8 va estar treballant, incl\u00fas sense saber-ho, des de les primeries de la seva carrera. Fou en les seves darreres obres quan va emergir expl\u00edcitament aquesta formulaci\u00f3 amb la denominaci\u00f3 actual, especialment a partir de 1998 amb el seu llibre La dominaci\u00f3 masculina<\/em>.<\/p>\n Desgraciadament, es tracta d\u2019una aportaci\u00f3 que no ha fet molta fortuna entre el p\u00fablic m\u00e9s o menys interessat per aquests temes. Per\u00f2 que, malauradament, ha inspirat, amb m\u00e9s o menys mala fe, altres perspectives que, amb un simplisme que no \u00e9s massa apropiat per donar compte de la complexitat dels fen\u00f2mens socials que intenten explicar, s\u2019aprofiten de l\u2019ampli camp d\u2019estudis que ha obert aquesta \u00f2ptica en les ci\u00e8ncies socials. S\u00f3n punts de vista com el dels \u201cmicromasclismes\u201d, que malgrat que beguin de manera for\u00e7a descarada de les contribucions de Pierre Bourdieu sobre la viol\u00e8ncia simb\u00f2lica, no poden de cap manera fer just\u00edcia a l\u2019objecte d\u2019estudi que pretenen analitzar. Potser per aix\u00f2 han triomfat aclaparadorament. Perqu\u00e8 venen les idees que s\u00f3n f\u00e0cils d\u2019escoltar, d\u2019entendre, d\u2019assimilar i de posar en pr\u00e0ctica.<\/p>\n \u00c9s un concepte que aparentment pugui semblar molt abstracte. Tamb\u00e9 \u00e9s possible que s\u2019interpreti com una d\u2019aquelles conceptualitzacions artificioses a qu\u00e8 s\u00f3n tan propensos certs intel\u00b7lectuals. Per\u00f2 no \u00e9s el cas. Pierre Bourdieu sempre va denunciar l\u2019escolasticisme de certes an\u00e0lisis provinents de la filosofia i, molt especialment, de la ci\u00e8ncia social, que veia com \u201ccavil\u00b7lacions\u201d intel\u00b7lectuals que eren incapaces de captar el que ell anomenava \u201cel sentit pr\u00e0ctic\u201d de les molt variades formes que revestien les relacions i comportaments socials. Segons deia, pretenien entendre els fen\u00f2mens partint de l\u00f2giques i intencions que moltes vegades eren equivocades, i la majoria dels cops ni tan sols es donaven en realitat. Era l\u2019analista qui introdu\u00efa aquestes l\u00f2giques en el seu objecte d\u2019estudi, al qual feia parlar per boca seva com si fos un ventr\u00edloc. Per\u00f2 no eren les l\u00f2giques de l\u2019agent respecte als fets estudiats.<\/p>\n Per aix\u00f2 \u00e9s possible que la millor forma d\u2019entendre tant la relaci\u00f3 entre la percepci\u00f3 social i la viol\u00e8ncia simb\u00f2lica com la viol\u00e8ncia simb\u00f2lica mateixa, sigui precisament mitjan\u00e7ant una representaci\u00f3 en acci\u00f3 d\u2019aquests fen\u00f2mens. Es tracta d\u2019un petit exemple, una endevinalla amb la qual el lector mateix captar\u00e0 pr\u00e0cticament aquest concepte. Est\u00e0 concebut perqu\u00e8 qui el llegeixi experimenti en funcionament els mecanismes d\u2019aquest fenomen que actuen en cadascuna de les relacions socials en qu\u00e8 intervenim. \u00c9s simplement una esp\u00e8cie de cas experimental, similar als coneguts \u201cexperiments de ruptura\u201d de Harold Garfinkel als seus Studies in Ethnomethodology<\/em>, per\u00f2 plantejat des de sup\u00f2sits te\u00f2rics i metodol\u00f2gics diferents. Un petit fragment a\u00efllat de realitat que permetr\u00e0 fer-se una idea de fins a quin punt la viol\u00e8ncia simb\u00f2lica \u00e9s un fet habitual en la vida quotidiana de cadascun de nosaltres. I, per tant, de fins a quin punt condiciona la nostra percepci\u00f3 de la realitat. I tamb\u00e9, molt especialment, de fins a quin punt som nosaltres mateixos els que, sense cap intenci\u00f3, sense cap pretensi\u00f3 i, sobretot, sense donar-nos-en compte, exercim la viol\u00e8ncia simb\u00f2lica.<\/p>\n Imaginem que un dia, un pare i el seu fill de set anys que viuen a cent quil\u00f2metres de la costa decideixen anar a passar el dia a la platja. Per\u00f2 a mig cam\u00ed, tenen un accident. Topen amb un altre cotxe. El vehicle queda completament destrossat, i el nen est\u00e0 molt greu. El pare crida, amb les poques forces que li queden, ja que tot i no estar tan greu, est\u00e0 for\u00e7a malferit, una ambul\u00e0ncia, i poc temps despr\u00e9s de fer-ho, es queda inconscient. Al cap de cinc minuts, arriba el servei m\u00e8dic. La persona que at\u00e9n el nen, eminent professional d\u2019un prestigi molt reconegut amb molts anys d\u2019experi\u00e8ncia, tot just veure la criatura, dictamina la seva mort. I despr\u00e9s diu: \u201c\u00e9s el meu fill\u201d.<\/p>\n Molt probablement, la majoria dels qui llegeixin estaran pensant que aix\u00f2 \u00e9s impossible. Per\u00f2 no hi ha cap truc. Ara mateix vost\u00e8s s\u2019estaran plantejant les explicacions m\u00e9s plausibles a aquest misteri. A poca gent se li acudir\u00e0 l\u2019\u00fanica resposta encertada que, a m\u00e9s a m\u00e9s, \u00e9s la m\u00e9s simple. Si vost\u00e8s volen seguir jugant a endevinar la soluci\u00f3 d\u2019aquest enigma, els recomanaria que no seguissin llegint. Evidentment, nom\u00e9s hi ha una persona que, deixant a part el pare del nen, podria haver exclamat el que va dir el personatge del relat: la seva mare. Despr\u00e9s de saber la resposta correcta, sembla molt f\u00e0cil, oi? Per\u00f2 quants l\u2019han encertada? Molt probablement, la majoria han cregut que el metge era un home. Tot i aix\u00f2, si es fixen b\u00e9 en com s\u2019ha redactat l\u2019enunciat, en cap moment s\u2019ha emprat cap senyal de g\u00e8nere ni mascul\u00ed ni femen\u00ed. Es podrien haver emprat denominacions que haurien pogut induir a error com \u201cmetge\u201d \u2014el que podria dur a la confusi\u00f3, ja que si hagu\u00e9s estat una dona s\u2019hauria d\u2019haver utilitzat \u201cmetgessa\u201d\u2014 en lloc de \u201cpersona que at\u00e9n el nen\u201d o \u201cexpert\u201d \u2014que t\u00e9 el seu femen\u00ed en \u201cexperta\u201d\u2014 en comptes d\u2019\u201ceminent professional d\u2019un prestigi molt reconegut amb molts anys d\u2019experi\u00e8ncia\u201d. Per\u00f2 s\u2019ha tingut molta cura de no sobreconnotar ling\u00fc\u00edsticament el que s\u2019estava dient. Despr\u00e9s s\u2019explicar\u00e0 per qu\u00e8 s\u2019ha fet aix\u00ed i les seves implicacions.<\/p>\n Aquest \u00e9s un exemple en acci\u00f3 de la relaci\u00f3 entre percepci\u00f3 social i viol\u00e8ncia simb\u00f2lica. Es basa en el model de viol\u00e8ncia simb\u00f2lica m\u00e9s paradigm\u00e0tic: la visi\u00f3 androc\u00e8ntrica. Es tracta d\u2019un arquetipus on apareixen for\u00e7a augmentades totes les propietats que serveixen per posar de manifest la relaci\u00f3 entre percepci\u00f3 social i viol\u00e8ncia simb\u00f2lica. Concretament, en un camp que a tots ens \u00e9s for\u00e7a familiar per\u00f2 que, alhora, ens \u00e9s completament desconegut, ja que la majoria de cops l\u2019interpretem des d\u2019\u00f2ptiques que s\u00f3n completament err\u00f2nies. Majorit\u00e0riament, filosofies del subjecte que no permeten captar les subtileses del fenomen que pretenen explicar: el masclisme. Per aix\u00f2, quan es planteja l\u2019enigma del masclisme des d\u2019un punt de vista exc\u00e8ntric, insospitat i impensable, com el de la percepci\u00f3 social i la viol\u00e8ncia simb\u00f2lica, es revela com quelcom molt m\u00e9s complex i molt menys simple del que aquestes an\u00e0lisis simplistes \u2014i majorit\u00e0riament massa voluntaristes\u2014 deixen entreveure.<\/p>\n El masclisme \u00e9s un fet social profundament arrelat en les nostres estructures socials com tots creiem que sabem quan llegim an\u00e0lisis sobre les estructures socials patriarcals. La majoria de vegades per qui llegeix, les \u201cestructures socials\u201d s\u00f3n \u201cels altres\u201d. El que no sabem ni volem saber \u00e9s fins a quin punt est\u00e0 arrelat en els nostres esquemes perceptius. Aix\u00f2 \u00e9s la viol\u00e8ncia simb\u00f2lica. \u00c9s a dir, com els esquemes mentals que utilitzem per percebre i definir la realitat s\u00f3n producte directe de les estructures socials, de les relacions socials establertes en una societat determinada; \u00e9s una hip\u00f2tesi que ja plantejava Durkheim el 1912 al seu cl\u00e0ssic Les formes elementals de la vida religiosa<\/em>: segons ell, les \u201cformes primitives de classificaci\u00f3\u201d es corresponen amb les estructures dels grups. Aix\u00ed doncs, si les nostres societats s\u00f3n masclistes, si les relacions socials ho s\u00f3n, aquests esquemes tamb\u00e9 ho s\u00f3n. Veurem, percebrem i definirem la realitat de forma masclista. Aix\u00f2 \u00e9s la viol\u00e8ncia simb\u00f2lica. Probablement la gran majoria dels qui hagin fet aquest petit experiment de ruptura s\u2019hagin esgarrifat quan, finalment, han ent\u00e8s pr\u00e0cticament, en pr\u00f2pia carn \u2014en aquest cas, en pr\u00f2pia (in)consci\u00e8ncia\u2014 el que \u00e9s la viol\u00e8ncia simb\u00f2lica, m\u00e9s tenint en compte l\u2019exemple en qu\u00e8 s\u2019ha fonamentat l\u2019exercici, el masclisme, que sempre creiem que \u00e9s una cosa \u201cque incumbeix els altres, no a nosaltres\u201d; i la seva \u00edntima relaci\u00f3 amb la percepci\u00f3 social. Ja que, com hauran pogut experimentar, la determina fins a extrems insospitats i que s\u2019escapen de les an\u00e0lisis que tenen al seu centre explicatiu la voluntat, l\u2019imaginari, la intenci\u00f3, la motivaci\u00f3, el desig, els motius, les raons o qualsevol altre de les formes que puguin adoptar el que se solen denominar filosofies del subjecte, ja siguin les que recalquen els aspectes conscients com els inconscients \u2014oposicions com conscient\/inconscient o objecte\/subjecte que en l\u2019an\u00e0lisi de la majoria de fen\u00f2mens socials es mostren totalment inoperatives\u2014. El que m\u00e9s esgarrifa \u00e9s adonar-se com, sense saber-ho i sense voler-ho, tot all\u00f2 que es pret\u00e9n combatre, aquell \u201cinfern que s\u00f3n els altres\u201d com deia Sartre, viu dins cadascun de nosaltres. No tinc cap dubte que la majoria dels que hagin fet l\u2019experiment i hagin comprovat que tamb\u00e9 per ells l\u2019impensable \u2014en sentit estricte, \u00e9s a dir, el que no es pot pensar, el que no es pot expressar mitjan\u00e7ant els esquemes perceptius establerts perqu\u00e8 no est\u00e0 reconegut socialment; i \u00e9s en aquests \u201cimpensables\u201d que es funden tots els \u201cno presentats\u201d, tots els \u201cno admesos\u201d i tots els \u201csostres de vidre\u201d haguts i per haver de la gran majoria de grups socials i categories, comen\u00e7ant per les dones, en els \u00e0mbits m\u00e9s diversos\u2014 era el que \u00e9s impensable socialment \u2014\u00e9s a dir, que una \u201cdona\u201d exerceixi una professi\u00f3 que \u00e9s socialment reconeguda pels homes, per\u00f2 no per les dones\u2014, s\u2019han horroritzat al comprovar que el masclisme tamb\u00e9 vivia dins seu.<\/p>\n Aquesta esp\u00e8cie d\u2019experiment de ruptura haur\u00e0 servit tamb\u00e9 per veure com totes aquelles perspectives d\u2019an\u00e0lisi del masclisme \u2014que m\u00e9s aviat s\u00f3n propostes d\u2019acci\u00f3\u2014 com, per exemple, la d\u00e8ria ling\u00fc\u00edstica dels \u201cels i les\u201d, s\u00f3n molt benintencionades, per\u00f2 no tenen cap possibilitat real d\u2019\u00e8xit. Com ja s\u2019ha assenyalat, aquest petit experiment s\u2019ha dissenyat de forma premeditada i expressa perqu\u00e8 no hi pogu\u00e9s haver cap mena d\u2019interfer\u00e8ncia ling\u00fc\u00edstica en el seu resultat, eliminant qualsevol connotaci\u00f3 de g\u00e8nere en el redactat de l\u2019endevinalla per tal de controlar el que se sol anomenar el \u201cllenguatge sexista\u201d. Segons els partidaris d\u2019aquest punt de vista que ha assolit tanta notorietat p\u00fablica, \u00e9s el llenguatge el que construeix el m\u00f3n tal com \u00e9s. Per\u00f2 el resultat d\u2019aquest experiment sembla desmentir-ho. La major part dels lectors han acabat associant la imatge del metge amb un home, malgrat que en cap moment s\u2019ha emprat un \u201cllenguatge\u201d sexualment connotat o \u201csexista\u201d. La principal implicaci\u00f3 d\u2019aix\u00f2 sembla ser que el llenguatge no juga cap paper en la forma com definim el m\u00f3n. M\u00e9s aviat, com semblaria demostrar l\u2019exemple, \u00e9s la viol\u00e8ncia simb\u00f2lica el principal factor que interv\u00e9 en la forma com percebem i definim la realitat. En tot cas, el llenguatge seria el \u201cvehicle\u201d mitjan\u00e7ant el qual \u201cexpressem\u201d o \u201crepresentem\u201d aquestes \u201cpercepcions\u201d del m\u00f3n, aquestes \u201cdefinicions\u201d de la realitat que preexisteixen al llenguatge mateix. Aix\u00ed doncs, m\u00e9s enll\u00e0 del llenguatge hi ha els esquemes perceptius que utilitzem \u2014i que ens venen imposats\u2014 per definir el que es pot pensar i el que \u00e9s impensable, com ha posat de manifest de forma molt eloq\u00fcent aquest experiment. Possiblement, el llenguatge sigui el cap de turc m\u00e9s visible per intervenir o pretendre que s\u2019est\u00e0 intervenint sobre la realitat per canviar-la, ja que propicia la il\u00b7lusi\u00f3 d\u2019una acci\u00f3 planificada orientada a un fi determinat. La il\u00b7lusi\u00f3 que \u201cs\u2019est\u00e0 fent alguna cosa\u201d, que tan reconfortant sol ser per nosaltres els humans, que tenim un p\u00e0nic ancestral a sentir que no estem fent res quan seria urgent fer-ho. Possiblement, el llenguatge sigui el cap de turc preferit dels partidaris de totes aquelles filosofies de l\u2019acci\u00f3 que donen un gran r\u00e8dit intel\u00b7lectual i social perqu\u00e8 es basen en sup\u00f2sits (erronis) que estan gravats a foc en la ment de la majoria de la gent i que, per tant, resulten f\u00e0cils d\u2019entendre, d\u2019interpretar, d\u2019assimilar i, en definitiva, de posar en pr\u00e0ctica; s\u00f3n filosofies que al capdavall no s\u00f3n altra cosa que la traducci\u00f3 \u201cculta\u201d amb \u201cgarantia de cientificitat\u201d dels esquemes de percepci\u00f3, apreciaci\u00f3, valoraci\u00f3 i acci\u00f3 provinents del \u201csentit com\u00fa vulgar\u201d: oposicions com objecte, subjecte; conscient, inconscient; racional, irracional; material, simb\u00f2lic; voluntari, involuntari, etc.<\/p>\n I, per acabar, les paraules del mateix Bourdieu a les seves Meditaciones pascalianas<\/em>, on prevenia contra aquests conats d\u2019explicaci\u00f3 condemnats al frac\u00e0s: \u201cSi hi ha quelcom que comparteixen els nostres fil\u00f2sofs, \u2018moderns\u2019 o \u2018postmoderns\u2019, m\u00e9s enll\u00e0 dels conflictes que els enfronten, \u00e9s aquest exc\u00e9s de confian\u00e7a en els poders del discurs. Il\u00b7lusi\u00f3 t\u00edpica de lector<\/em>, \u2018professor\u2019, capa\u00e7 de prendre\u2019s el comentari acad\u00e8mic per un acte pol\u00edtic o la cr\u00edtica dels textos per una manifestaci\u00f3 de resist\u00e8ncia, i de viure les revolucions en l\u2019ordre de les paraules com revolucions radicals en l\u2019ordre de les coses\u201d (p. 11), ja que, com apuntava tamb\u00e9, \u201cResulta del tot il\u00b7lusori creure que la viol\u00e8ncia simb\u00f2lica es pot v\u00e8ncer nom\u00e9s amb les armes de la consci\u00e8ncia i la voluntat\u201d (p. 236).<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Tradicionalment l\u2019estudi de la percepci\u00f3 social de la realitat s\u2019ha abordat o b\u00e9 des de l\u2019\u00f2ptica de la demosc\u00f2pia pol\u00edtica de com defineix els m\u00e9s variats problemes socials \u201cl\u2019opini\u00f3 p\u00fablica\u201d, o b\u00e9 des de la psicologia social analitzant els processos mentals que donen lloc a les imatges de la realitat percebudes. Per\u00f2 cap d\u2019aquestes perspectives t\u00e9 en compte com les relacions socials de poder incideixen en la percepci\u00f3 social. La sociologia del coneixement, amb la centralitat que atorga a la relaci\u00f3 entre l\u2019estructura social i els punts de vista, pot pal\u00b7liar aquesta insufici\u00e8ncia explicativa.<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_monsterinsights_skip_tracking":false,"_monsterinsights_sitenote_active":false,"_monsterinsights_sitenote_note":"","_monsterinsights_sitenote_category":0,"mc4wp_mailchimp_campaign":[],"footnotes":""},"categories":[89,99,72],"tags":[135,64,152,155,143,157],"class_list":["post-5599","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-epistemologia-ciencies-socials","category-sociologia-coneixement","category-sociologia-genere","tag-estructura-social","tag-masclisme","tag-percepcio-social","tag-principis-visio-divisio","tag-violencia-simbolica","tag-visio-androcentrica"],"yoast_head":"\n