Llegir Bourdieu
Fa uns mesos en el món de les xarxes socials, vaig veure una petició interessant d’una estudiant, que demanava ajut sobre com començar amb Bourdieu. Sense cap dubte, un dels millors sociòlegs de tots els temps, Pierre Bourdieu és també un dels més mal entesos. Molts atribueixen això al seu estil d’escriptura difícil. Altres diuen que la ciència social és molt difícil, si partim de la premissa que creiem que sabem com funciona el món social, no és sorprenent veure que quan algú ens explica la seva complexitat, no entenguem res. Això es deu al fet que les coses que ens expliquen ens sonen tan estranyes i tan diferents de la forma com pensem que són, que ens resistim brutalment a escoltar i a entendre aquestes explicacions. Això és el que passa en el cas de l’obra de Pierre Bourdieu.
És per això que per llegir Bourdieu cal un bon començament. Una immersió lenta. No és bo començar llegint les seves obres més importants (Distinction, Photography: A Middle-Brow Art, Homo Academicus, Outline of a Theory of Practice, The State Nobility, Practical Reason o El Sentido Práctico, The Rules of Art, Language and Symbolic Power, Masculine Domination, The Social Structures of Economy, Pascalian Meditations, The Political Ontology of Martin Heidegger, Science of Science and Reflexivity, Los Herederos, El Amor al Arte, o La Reproducció). El millor és començar llegint els tres llibres següents (per ordre): 1- Cuestiones de Sociología, 2- In Other Words: Essays Towards a Reflexive Sociology, 3- Per a una Sociologia Reflexiva. Els diversos articles que apleguen aquests tres llibres provenen principalment de dues fonts: entrevistes i conferències. Això vol dir que el llenguatge utilitzat és senzill, i s’eviten les inacabables frases subordinades: la llengua oral requereix poques paraules clares per dir les coses. En aquest sentit, aquests tres llibres són el millor lloc per on començar a llegir Bourdieu.
El valor d’aquestes tres primeres lectures rau en: a) el seu caràcter informatiu, b) l’exposició general del marc analític bourdieunià i c) la molt completa guia als llibres de Pierre Bourdieu que contenen. No obstant això, es tracta de lectures introductòries. És a dir, cal seguir llegint més llibres de Bourdieu per entendre’l millor. En aquest sentit, complementàries a aquestes tres primeres lectures teòriques, n’hi ha dues d’altres. Són exemples concrets en què s’aplica el model d’anàlisi de Bourdieu. Es tracta dels llibres següents (per ordre): 1- On Television, 2- El Camp Polític. El llenguatge en què estan escrites aquestes dues obres segueix essent bastant accessible, ja que estan dirigides al públic en general: On Television és la transcripció d’una conferència sobre periodisme que es va emetre per televisió i El Camp Polític són diverses converses entre Bourdieu, Philippe Fristch i el públic que va anar a escoltar la conferència sobre política que recull el llibre.
Després de llegir aquests cinc llibres, ja es pot començar a pensar en la lectura de llibres més difícils de Bourdieu. És a dir, en la lectura de Distinction. Però abans de llegir aquest llibre, cal llegir els següents (seguint el mateix ordre): 1- Photography: A Middle-Brow Art, 2- Los Herederos, 3- El Amor al Arte, 4- La Reproducció, i, finalment, 5- Distinction.
Arribat aquest punt, es pot llegir la resta dels llibres de Bourdieu seguint l’ordre que es vulgui, tot i que jo recomano llegir a continuació llibres teòrics com 1- Outline of a Theory of Practice, 2- El Sentido Práctico i 3- Practical Reason per tal d’entendre millor els aspectes de l’obra de Bourdieu que encara no s’hagin acabat d’entendre bé.