Els herois de l’ELA: l’estructura social dels discursos triomfalistes de superació i celebració d’un malalt i legitimació d’una malaltia. Sociologia comparada d’una ideologia del malalt com a heroi

Publicat a Papers: Revista de Sociologia, 2024, volum 109, número 1: e3225. doi:10.5565/rev/papers.3225.

Objectiu: L’objectiu d’aquest article és entendre les condicions socials de producció o estructura social dels discursos o ideologies del malalt com a heroi a partir de la teoria de les preses de posició i les posicions dins l’espai social de Pierre Bourdieu, posant especial èmfasi en si l’Estat del benestar i de dret juga algun paper en la producció d’aquests discursos, i en si apareixen altres tipus de discursos, especialment protagonitzats per la religió, si aquest Estat és feble o inexistent. Mètode: A tal efecte es va construir una base de dades amb les 1.068 respostes dels 1.068 individus diferents que a Twitter van respondre a una piulada d’una persona amb una malaltia legitimada com l’ELA. Mitjançant diverses anàlisis (anàlisi temàtica de continguts qualitativa, Anàlisi de Correspondències Múltiples [ACM], i Anàlisi Jeràrquica de Conglomerats [AJC]) es va aconseguir construir l’estructura social dels discursos heroics. Resultats: S’obtingueren 12 tipus de respostes, que es podien dividir en dos grans grups: discursos de superació o heroics, i discursos religiosos sobre la malaltia. Conclusió: Es va evidenciar que hi havia una clara relació entre el tipus d’Estat del benestar i de dret (més o menys feble) i el tipus de discursos, de manera que, en entorns amb Estats del benestar i de dret relativament més forts (com Espanya), els discursos dominants eren els discursos o les ideologies del malalt com a heroi, i en els que tenien Estats del benestar més febles (com Veneçuela), la religió monopolitzava el discurs i les ideologies a partir de les quals es construïa la imatge social del malalt.