Arxius

Teoria social

La comunicació en dos passos

Els processos de mobilització social contra la crisi i les mesures preses pels responsables polítics que han tingut lloc a Espanya, als Països Àrabs (especialment Egipte), a Grècia o a altres països mediterranis ofereixen una oportunitat per revisar la hipòtesi de la comunicació en dos passos (two-step flow of communication de Lazarsfeld) tant des del punt de vista de la seva continuïtat com de la seva diversitat, i suggereixen que el sentit d'aquest procés pot ser l'invers de l'indicat en els estudis originals.

Seguir llegint →

Racisme i crisi

Hi ha dues possibles hipòtesis que expliquen el mecanisme del racisme en contextos de crisi. La primera sembla que no és específica dels contextos de crisi i apunta que quan arriben immigrants es produeixen canvis en l’estructura social que serien anàlegs a la mobilitat social ascendent pels grups autòctons. Segons la segona hipòtesi, els canvis que es produeixen en l’estructura social serien del tot contraris als indicats per la primera hipòtesi i consistirien en una pèrdua del capital simbòlic de certes classes socials autòctones.

Seguir llegint →

La posició social i el sociòleg

No tothom pot ser científic social. Com no tothom pot ser futbolista. Els únics que fan realment ciència social són els desarrelats socials com molts casos demostren al llarg de la història de les ciències socials; és a dir, els que no estan ben integrats en els seus grups de pertinença i que tampoc tenen grups de referència: aquests són els que es caracteritzen per tenir un habitus que, per socialització (alguns en dirien 'per natura'), és cognitivament heterodox; és a dir, socialment crític.

Seguir llegint →

La ruptura epistemològica

La ruptura epistemològica no és un procés tècnic planificat i finit. És un procés social infinit, no decidit i condicionat bàsicament per les condicions socials que afecten a la persona social. Difícilment podrà efectuar-se una bona ruptura epistemològica si prèviament no s'ha produït un procés de trencament amb el sentit comú vulgar o acadèmic establert. I fer això significa trencar amb els grups socials que són portaveus d'aquesta mena d'esquemes de pensament.

Seguir llegint →